No ens hem atrevit a fer mai una nota de tast perquè aquesta tasca és pròpia de gent professional amb anys d’experiència però, és un pas inevitable que hem de fer, sempre des d’una perspectiva de nanocervesera. Avuí comentem el tast de la Cervesa Celis White. D’estil Witbier o Cervesa blanca.
És una cervesa que hem tastat mil i un cops. Mai ens cansarem. Sempre tenim una o dos al rebost. L’Adjectiu més adient és “Brutal”, de tons pal·lids, textura cremòsa
En Aroma:
El primer que podem percebre és un aroma punyent a cilantre. Inconfusible. Fort. Persistent. A mesura que passa el temps el cilantre queda solapat pel llúpol Saaz (especiat, suau, cremós, molt característic) i en un tercer temps (després del Cilantre i el Saaz) apareixen els aromes que desprenen els llevats. Més càlids, més tirant a gra cru, més tirant a pa acabat de fer.
En gust:
-En un primer temps: La primera sensació és suau. Tocs dolços però suaus. Tocs làctics (gairebé a xai lletal) que recorden a un batut. El toc de gra cru és present en el sabor. Acompanya la textura cremosa i no poden combinar millor. Tocs secundaris que recorden a mel.
- En un segon temps: Aquestes sensacions comencen a desaparèixer per donar pas a uns gustos, que són els que finalment persisteixen en boca: a cilantre i llúpol. Però en aquest cas , el llúpol no és Saaz sinó algun més amarg. Llegint llibres de “Clone Beers” he pogut veure en més d’un cas que l’autor del llibre inclou llúpol Cascade o similars a la recepta “clone”, i la veritat és que s’aproxima, perquè tot i ser una cervesa blanca, la Celis White deixa un sabor persistent en boca (un cop te l’has acabat) d’amarg + cilantre. El toc amarg no és típic d’aquest estil però qui som nosaltres per discutir amb el senyor White?. Un altre sabor molt identificable és un toc àcid als laterals de la llengua. Aquest fet és provocat, a part de pel llúpol emprat (el que no és Saaz i que no encerto quin és però que presumeixo semblant al Cascade), per la utilització de blat en la recepta, ja que el blat aporta/potència els tons àcids de la cervesa.
En fi, la Celis és una cervesa que evoluciona en el tast que se’n va de cremosa i tova en un primer temps, a una cervesa de gustos persistents amb tocs amargs i especiats cap al final. És una cervesa mutant que cal gaudir de tant en tant.
Recomanació: Però tot canvia si la tasteu a temperatura ambient. Només us diré que tot plegat és semblant a un Flam de vainilla, inclòs en l’aroma.
RECOMANO TASTAR UNA CELIS EN FRED I UNA CELIS A TEMPREATURA AMBIENT I JA EM DIREU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada