Per fi ens hem decidit a fer aquest post. La tardança es deu a que em cregut convenient deixar reposar la cervesa ja que una de les primeres qualitats que podem dir és que millora amb el temps. Eus aquí l'aspecte que té la "Zulogaarden Hivern" (Ale)
Coses Bones: Com podeu veure aquesta cervesa té un aspecte fosc (marró obscur) degut a la quantitat de maltes caramelitzades emprades a la seva elaboració i el sucre moreno. El primer que es percep al portar-la al nas és un aroma a canyella i caramel però que no dura gaire. L'escuma biaxa en tres miunts fins formar un capa fina que no s'acaba d'anar (veure següent foto). Els gustos més destacats i persistents són clau, curaçao i carmel. El llúpol Monthood aporta tocs especiats. Tot i el volum d'alcohol aconseguit (7º) aquest pasa bastant desapercebut.
Coses inesperades: No hem aconseguit aromes ni sabors avainillats tot i el tractament que li vam fer a la fermentació secunària. El proper cop potser provarem un xarop amb extracte natural de vanilla que el diluirem amb el sucre a la fase de carbonatació. Un altre fet inesperat es el fet que la cervesa ha resultat bastant seca tot i la quantitat de sucre moreno emprat en la maceració, tipus de maltes emprades i la incorporació de mel. Algun dia sabrem per què.
De moment en gaudim amb moderació d'aquesta cervesa. No és una cervesa per pendre cada dia ni beure molta de cop.
Aquí la nostra druida particular gaudint-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada